Quan parlem de política parlem de salut, de supervivència d’hospitals públics, de possibilitats de tractaments generalitzats i gratuïts; d’educació per tothom, també pels que treballen i volen fer nocturn, d’escoles de bona qualitat; de parcs pels nostres fills, de locals pels joves; de sexualitat, d’amor, de la possibilitat d’emparellar-nos amb qui vulguem i gaudir tots dels mateixos drets legals, com el dret a l’adopció; quan parlem de política parlem de les garanties d’un judici just; de llibertat d’expressió, reunió i organització; de carreteres, aeroports, ports, trens i bicicletes; d’energies netes i renovables; de menjar sa; de l’esport...
De què parlem quan parlem de política? De la vida i la mort; del bé i del mal; del dret al treball, la vivenda, el consum; d’unes millors condicions de vida per tothom o de perpetuar la dictadura econòmica dels bancs i les multinacionals; de violència de gènere; d’igualtat entre homes i dones; de majoria d’edat; del dret a una mort digna; de buscar nous horitzons per la convivència; de cultura; de llengua; d’identitat col·lectiva... Quan parlem de política parlem d’albades i ocasos, d’inversions i traspassos, de majories i fracassos.
De què parlem quan parlem de política? De participació, de vincles, de tradicions, de festa, de família, de conciliació, de reducció de la jornada laboral, de permisos d’infantament, d’amics, de reunions, de manifestacions, de reivindicacions, d’història, de present, de futur...
De què parlem quan parlem de política? d’ell, de tu i de mi, però sobretot... de nosaltres; de la possibilitat que tenim de gestionar la convivència col·lectiva amb l’horitzó d’un benestar compartit no per negligit menys cobejat.
